Vida

Albert Einstein va néixer a Ulm, Alemanya, el 14 de març de 1879. Era fill de família jueva, el pare venedor i la mare mestressa de casa.

Des dels seus inicis, va demostrar certa dificultat per expressar-se, de manera que aparentava tenir algun retard que li provocaria alguns problemes, era pacient, tímid i no li agradava exhibir-se. Va fer la primària a una escola catòlica, una etapa molt dura per ell que la va superar gràcies a les classes de violí que li feia la seva mare i la introducció a l’Àlgebra que li feia el seu tiet.

El seu tiet va ser el que li va proporcionar llibres científics, el va iniciar en un taller per fer experiments tecnològics (que no va tenir massa èxit) i més tard, Albert va iniciar el seu batxillerat. A causa de la rigidesa i la disciplina militar Albert no va tenir un pas pel batxillerat molt gratificant. «La teva sola presència mina el respecte que em deu la classe», li va dir un professor en una ocasió i un altre li va dir que «mai arribaria a res».

L'escola no el motivava, i encara que era un excel·lent en matemàtiques i física, no s'interessava per les altres assignatures. Als 15 anys, sense tutor ni guia, va emprendre l'estudi del càlcul infinitesimal (branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria). La idea que era un mal estudiant prové dels primers biògrafs que van escriure sobre Einstein, que van confondre el sistema de qualificació escolar de Suïssa amb l'alemany (un sis a Suïssa era la millor qualificació). Escola d'orientació matemàtica i científica per estudiar física.

Durant els seus anys a la universitat de Zurich va descobrir l'obra de diversos científics (Baruch Spinoza, Karl Marx, Ernst Mach...), va agafar contacte amb el moviment socialista i gràcies al seu amic Michel Besso, va agfar un cert pensament revolucionari i inconformista.

El 1905 va ser un any molt important per Albert ja que va ser quan va descobrir i realitzar la majoria de les seves teories. La primer d'elles parlava sobre el moviment brownià, la segona l'efecte fotoelèctric i els dos restants desenvolupaven la relativitat especial i l'equivalència massa-energia. El primer d'ells li va valer pel grau de doctor per la Universitat de Zuric i el treball sobre l'efecte fotoelèctric el va fer mereixedor del premi Nobel de Física el 1921, pels seus treballs sobre el moviment brownià i la seva interpretació sobre l'efecte fotoelèctric.

Durant aquest any, Albert va estar treballar en una oficina de Patents que el pare d¡un amic seu li va aconseguir un cop va obtenir el seu grau en matemàtiques i física. L'oficina s'anomenava "Oficina Confederal de la Propiedad Intelectual de Berna" i va estar treballant allà fins el 1909.